AUTOFORMAT

Quan finalment em va baixar la febre i em vaig poder llevar i cordar-me les botes, en la pressió que em feien, barranc avall, súbitament, com una revelació, vaig capir que mai havia estat enamorat, ni havia estimat ni desitjat infructuosament, ni havia jagut en cap llit en companyia de ningú, ni coneixia l'orgasme ni l'embriaguesa;
que no havia dit mai cap mentida, ni havia abandonat ningú, ni havia envejat la seva sort, ni hi havia sentit simpatia, compassió, odi o indiferència;
que mai m'havien estimat, ni desitjat, ni insultat, ni apallissat, ni escopit, ni defraudat ni traicionat;
que no havia volgut tocar la guitarra o dirigir una pel·lícula o escriure un llibre o casar-me amb un professor d'universitat o ingressar en un monestir o morir-me o matar;
que mai m'havien agradat els xiuaues, els antiquaris, els surrealistes, la platja, Jean Genet, l'astronomia, l'astrologia, el tiramisú, Egipte, la fireta, Kavafis, el fetge arrebossat, els gegants i el capgrossos, la Rodoreda, els coloms, les disfresses;
que no havia tingut mai por de l'aigua, de la velocitat, dels gossos, de la mort de la meva mare ni de la meva dona, de la meva, de la bomba atòmica, del Judici final;
que mai no havia encés un ordinador ni havia escrit cap blog...

Era un dispositiu verge, aquell matí, barranc avall, i aquell mal als turmells era l'indicador fidel del meu funcionament.

ENTRO AL TEU PAISATGE

"Hi ha un estat en què l'ànima troba un assentament prou sòlid per descansar i reunir allà tot el seu ésser, sense necessitat de recordar el passat ni de trascendir el futur; en què el temps no és res per a ella, en què el present roman sempre sense marcar la seva duració i sense traces de successió, sense cap altre sentiment de privació ni de goig, de plaer ni de pena, de desig ni de temor, que el de la pròpia existència, i en que aquest sentiment sol pot omplir-la per complet.(...)

Una felicitat suficient, perfecta i plena, que no deixa en l'ànima cap buit que ella senti necessitat d'omplir."

(Reveries, J.-J. Rousseau)

PRINCESA DAVANT UN MAR DE BOIRA

"(···) morir o vencer... Porque ser significa vencer, y mi gran victoria no fue morir, sinó ocultarme, cuando tu querías tenerme entre tus brazos, entre la niebla. Por eso la prefiero a la muerte, porque la muerte como el amor tiene algo de cristal de roca que me horroriza. En cambio, hundirme en la niebla es como morir centenares de veces. Al igual que Audrey se sentía segura en Tiffany's, yo me siento seguro muerto en la Nada, con los pies anclados en el césped húmedo. Es entonces cuando me doy cuenta de mi verdadera magnitud, cuando soy consciente al fin de donde empiezan y acaban mis límites. (···)"

(Princesa ante un mar de niebla, el conte que vaig escriure a disset anys)

CORRANDA

"Mare, si marit m'en dau,
no me'l dau de la Mussara,
que la boira sempre hi jau
i la terra no m'agrada."

(Popular)

LA INSPIRACIÓ

"Finalment se li ocorregué que potser no podia escriure perquè era a ciutat, i només tenia carrers i parets al seu voltant. Si se n'anava al camp, on podria veure boscos i camps, potser la cosa aniria millor i li vindria la inspiració."

(El meravellós viatge de Nils Holgersson a través de Suècia,
SELMA LAGERLÖF)