"Hi ha un estat en què l'ànima troba un assentament prou sòlid per descansar i reunir allà tot el seu ésser, sense necessitat de recordar el passat ni de trascendir el futur; en què el temps no és res per a ella, en què el present roman sempre sense marcar la seva duració i sense traces de successió, sense cap altre sentiment de privació ni de goig, de plaer ni de pena, de desig ni de temor, que el de la pròpia existència, i en que aquest sentiment sol pot omplir-la per complet.(...)Una felicitat suficient, perfecta i plena, que no deixa en l'ànima cap buit que ella senti necessitat d'omplir."
(Reveries, J.-J. Rousseau)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada